Eudald Carbonell planteja, a partir de deu punts i a mode de decàleg, una sèrie de idees que conviden al debat i a la reflexió per a definir quin ha de ser (o hauria de ser) el futur de la humanitat.
Aquest assaig de divulgació proposa al lector l’anàlisi de conceptes aparentment semblants però que amaguen diferències de base i que Carbonell és capaç de mostrar amb claredat. Així, confronta la individualitat col·lectiva i l’individualisme o la globalització i la planetització. Es tracta d’una invitació constant a reformular principis bàsics de les nostres convencions socials per tal que la humanitat faça un salt evolutiu que li permeta sobreviure en un planeta on les condicions que el fan habitable estan canviant a un ritme vertiginós fruit de la societat que hem creat.
Resulta molt interessant o fins i tot provocativa l’aposta per un futur sense líders davant la complexitat del moment que vivim. La defensa de la diversitat no només biològica sinó també social i cultural és un tret fonamental que d’una manera o una altra impregna tot l’assaig més enllà del capítol específic que hi dedica. De la mateixa manera, el fet de considerar el futur de l’espècie fa que aquest futur no siga quelcom immediat com ens té acostumat la societat capitalista que sempre vol resultats a curt termini. Just al contrari, el futur a què fa referència Carbonell és de mirada llarga i global, lluny d’individualismes i centrat sempre en la nostra condició d’espècie, com qualsevol altra que habita el planeta Terra.
El text pot resultar feixuc en algun moment però sense perdre mai l’esperit de divulgació de l’obra. Resulta, doncs, una lectura molt recomanable que, en el cas de l’institut, potser adreçaria a un nivell de batxillerat més que de 4t d’ESO.