Quan vaig llegir el títol d’aquest llibre em va atrapar de seguida. El fet que hi apareguera la paraula masovers ja era un què i l’autor, sense potser ser-ne conscient, ja em tenia captivat d’entrada només per fer-la servir. En agafar el llibre vaig veure que l’autor era en Joandoménec Ros, director de l’Institut d’Estudis Catalans i amb qui vaig tenir ocasió de coincidir amb motiu de l’efèmeride que s’organitzà l’any 2014 en honor a Pius Font i Quer. Font i Quer donava nom a l’institut on treballava en aquells anys i on exercia el càrrec de cap d’estudis en aquell moment.
La trajectòria de Joandomènec Ros és imponent i he sentit admiració pels seus escrits i les seues reflexions sempre que he tingut oportunitat de llegir-les, bé en articles, bé en pròlegs, bé allà on les trobara. Per tant, aquest llibre prometia. A més, fa uns anys havia escrit una entrada de blog que portava per títol A l’escola com al mas, i el salt de l’escola al món despertava el meu interès.
Masovers del món?
A l’entrada en què reflexionava sobre la similitud entre la gestió d’un mas i d’una aula, apuntava al fet que tant en un lloc com en un altre er trobes tot sovint sol davant situacions sobrevingudes i que requereixen actuacions ràpides. Això implica una capacitat per improvisar important alhora que disposar d’un bon grapat de recursos per fer-hi front.
Al seu llibre, Ros s’hi refereix a la masoveria des d’una altra vessant. L’autor la fa servir com a símil d’una espècie d’usufructe que tenim sobre el món. Malgrat les escriptures que tenim a casa diguen el que diuen, nosaltres estem de pas i el planeta perdura. Podríem dir que ens sobreviu. És en aquest sentit que Ros apela a la figura del masover, en el fons nosaltres no som més que uns masovers que treballem i gestionem un món que no és nostre, que no ens pertany.
Diu una dita que la Terra no és cap herència dels nostres avantpassats sinó més aviat un prèstec de la nostra descendència. Sempre l’he trobada sublim, aquesta dita. Potser la versió més nostrada siga la de la masoveria.
Una mirada eclèctica
El llibre constitueix un recull d’articles al voltant del paper de la humanitat en relació al planeta. Des de diferents àmbits, tot i que tots vinculats a l’ecologia, Joandomènec Ros ens fa posar la mirada en com l’acció humana està condicionant l’esdevenir del planeta. Així, trobem capítols dedicats al canvi climàtic, al paper dels mars i oceans, a la relació de l’ètica amb el medi ambient o a la possibilitat d’un futur sostenible.
No es tracta, doncs, d’un assaig sobre ecologisme a l’ús sinó més aviat un llibre que condensa el pensament d’una veu autoritzada i amb àmplia experiència en el camp de l’ecologia i les ciències del medi ambient.