La lectura de La sed, de Virginia Mendoza, em va dur de ple a llegir aquest llibre extraordinari de Lewis Dartnell i publicat en castellà per l’editorial Debate. La sed em va fascinar per com l’autora havia lligat l’evolució de la humanitat a la recerca constant de l’aigua o a l’adaptació a uns ecosistemes que no en disposaven de tota la que caldria sempre i quan era necessària. Allà hi vaig trobar unes quantes referències al llibre de Dartnell i va nàixer la necessitat de llegir-lo.
La química no ho és tot
Els que ens hem dedicat d’una manera o una altra a la química en aquesta vida, sovint diem que tot és química. I és cert, tampoc ho desmentirem ara, però potser hauríem de ser més humils i dir que no tot és degut a la química. La física, en aquest cas en la seua versió astronòmica, i la geologia (en el fons també moguda per la física i la química) també tenen alguna cosa a dir.
Si a La sed es lligava l’evolució de les societats humanes a l’aigua, a Orígenes l’autor fa un pas enrere i ens condueix al bressol de l’evolució humana i mira de respondre algunes preguntes inquietants: Què va succeir a la Terra per a què l’evolució dels primats donara lloc a l’Homo sapiens?; Què va produir que apareguera el bipedisme?; Per què ho va fer en un moment determinat i no en un altre?; Per què en un altre moment concret hi ha un salt substancial en el volum de la capacitat cranial d’aquells hominins?…
Dartnell ens relata un episodi fascinant de la història recent del planeta que comença tan sols 30 milions d’anys enrere (tan sols en un sentit geològic del pas del temps). En aquell moment la placa tectònica sobre la que es troba la banya d’Àfrica començà a separar-se de la placa africana i la vall del Rift començà a formar-se. Paral·lelament, la placa de l’Índia col·lisionà amb l’euroasiàtica i la formació de l’Himàlaia emprengué el seu procés de creixement. Tots dos processos geològics jugaren un paper clau en les dinàmiques climàtiques sobre la nova zona en formació a l’est del continent africà i, en particular, sobre els seus ecosistemes. De la pluviselva es passà a la sabana i les espècies s’hagueren d’adaptar. Els nostres avantpassats van haver de baixar dels arbres, posar-se dempeus per tal de poder veure sobre l’herba alta que ara ocupava el territori i així poder cercar aliments i detectar eventuals depredadors. No és que ho feren en aquell moment, sinó que aquelles espècies que ja ho havien fet abans tingueren un avantatge sobre les altres per tal d’adaptar-se al nou context.
Més endavant, la jove orografia que es formava a mesura que el rift africà s’expandia resultà determinant per a configurar un clima molt variable a la regió en funció del clima global que regnava al planeta. Així, en els darrers 2,5 milions d’anys i com a conseqüència d’una banda de la disposició de les masses continentals i d’una altra dels cicles de Milankovic (moviments cíclics de l’eix de rotació de la Terra i de l’excentricitat de l’òrbita terrestre al voltant del Sol), la Terra ha seguit de forma alterna períodes de glaciacions amb períodes interglacials amb temperatures més suaus. Això a la zona que ens ocupa derivava en èpoques molt seques i èpoques molt humides amb una alternança temporal massa ràpida (en escala temporal evolutiva) perquè les diferents espècies s’hi adaptaren. Amb una excepció, els hominins van ser capaços de fer-ho gràcies al desenvolupament del seu cervell, és a dir, les seues capacitats cognitives (la intel·ligència).
Més enllà dels orígens de l’espècie humana
Ara bé, els orígens als que es refereix el llibre de Dartnell van molt més enllà. Sempre amb el fil conductor de la geologia, amb el focus posat en l’estructura geològica dels espais conseqüència dels moviments tectònics del planeta, l’autor ens dona uns arguments sòlids (mai millor dit) del perquè aquesta civilització i aquella altra es van desenvolupar on ho van fer. Del perquè de l’estructura social d’una determinada societat, del perquè la democràcia va aparèixer a Grècia i no en un altre indret, del perquè de la pervivència d’Egipte durant tants segles, del perquè de la caiguda de l’imperi romà… i així fins pràcticament els nostres dies i trobar una correlació entre la geologia sota els peus d’un territori i el sentit majoritari del seu vot en unes eleccions. Tot un seguit d’argumentacions que, en posar la mirada des d’una perspectiva diferent, fan que et mires la història amb unes ulleres noves. Unes més.
Amb tot, aquesta mirada que ens proposa Dartnell no em resulta nova del tot. Ben a prop de casa, ací a Cinctorres (Els Ports), ja hi havia algú que centrava el seu estudi en la relació del paisatge i l’evolució dels assentaments humans de la comarca. En com determinades terres van ser protagonistes dels primers assentaments i no unes altres. Miquel Guardiola Fígols n’era ben conscient i ho va plasmar en una publicació als Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló (núm 24, pàg 91-110) que porta per títol La Formació Morella: un patró geològic per a l’assentament prehistòric a la comarca dels Ports.
Com m’agradaria poder comentar aquest llibre (i tantes altres coses) amb el guardià de la terra roja!