L’afició per la natura és una afició que tinc des de ben menut fruit, segurament, d’haver crescut prop d’ella. L’afició per les orquídies, però, és més recent. Va ser gràcies a un company de biologia de l’IES Pius Font i Quer de Manresa. Això de treballar en un institut amb nom de botànic mundialment reconegut m’hauria d’haver donat algun indici, però el cert és que va ser una casualitat i un sort immensa haver coincidit amb l’Enric Arnold, una de les veus més autoritzades per parlar d’orquídies, en particular del gènere Ophrys, a Catalunya.
El cas és que ell, sabedor que jo venia del Maestrat, m’anava demanant durant tot el curs si hi plovia o no allà baix a casa teva. Jo li anava responent i entomàvem una conversa distreta i sempre interessant fins que un dia li vaig demanar per la seua insistència en el règim pluviomètric d’aquell, aquest, racó de món. No va ser fins aleshores que em va confessar que era un enamorat i estudiós de les orquídies, però que ho vivia i patia en silenci (si alguna cosa té l’Enric és un gran sentit de l’humor i fi, molt fi). M’hi vaig interessar i a mesura que m’anava explicant coses vaig descobrir que un dels llocs on anava a prospectar orquídies era ni més ni menys que a les microreserves que tenim al mas. Al·lucinant!
Va ser en aquest instant que m’hi vaig interessar per aquest fascinant món de les orquídies i, amb la seua ajuda, vaig aprendre a identificar-ne i, per a sorpresa meua, a trobar-ne arreu per on passava. No podia entendre com havia sigut possible que durant tants anys els meus ulls hagueren estat cecs a la seua existència. És cert que són molt menudes i moltes gairebé efímeres (la seua floració dura ben poc), però són tan cridaneres que em resultava senzillament increïble no haver-les vist abans.
Siga com siga, vaig anar seguint-les cada primavera i la meua vista s’hi va acostumar a reconèixer-les cada vegada amb més facilitat. L’èxtasi, però, no va arribar fins la primavera de 2020 quan vam tenir oportunitat d’eixir de casa després d’aquell confinament que vam viure. Havia plogut molt i el camp estava exultant i com que tampoc es podia fer gaire cosa més vaig començar a voltar per un terme que no coneixia massa, el de Cinctorres. Les troballes s’esdevenien a diari i les sorpreses també.
Vaig arribar a identificar més de quinze espècies diferents en tota la campanya només al terme de Cinctorres i, amb elles, dos petits tresors: una primera cita d’Epipactis microphylla i una població de Dactylorhiza Insularis.
La sorpresa fou que l’Epipactis microphylla no havia estat descrita als Ports i la Dactylorhiza insularis el mateix, però a més només hi havia dues cites al País Valencià i, en aquell moment, no es tenia certesa que les poblacions originals de les cites seguiren actives.
Posteriorment he seguit trobant poblacions i orquídies en altres pobles de la comarca i he conegut altres companys i companyes d’afició als Ports, entre ells cal una menció obligada a Jacint Cerdà de Portell. Jacint és el pare d’un dels espais web més potents de la comarca dels Ports i injustament desconegut, em refereixo a l’Observatori Ciutadà de la Biodiversitat dels Ports. Es tracta d’un rebost de biodiversitat impressionant que recull prop de 4000 espècies diferents identificades a la comarca dels Ports. Feu-hi una ullada perquè paga molt la pena i, si teniu res a afegir-hi, l’espai està obert a col·laboracions. No ho dubteu.
Aquesta afició per les orquídies em va dur també a conèixer a Lluís Serra, un dels botànics de referència i especialista en orquídies al País Valencià, que acostuma a organitzar un curs d’orquídies a Vilafranca cada principi d’estiu (enguany la climatologia no va acompanyar i no es va fer). El 2022 ens vam conèixer i em va convidar a col·laborar en un article que estava preparant sobre noves aportacions d’orquídies a la flora valenciana. El resultat fou un article publicat al número 86 de la revista Flora Montibérica i que, si us interessa, podeu trobar ací. Hi vaig col·laborar amb 5 cites, les dues descrites abans més una de Dactylorhiza incarnata a Vilafranca, una altra de Gymnadenia conopsea a Portell i una de Neottia nidus-avis a Vilafranca també.
