Entre dilluns 15 i dimecres 17 de maig s’ha dut a terme a Brussel·les, al Parlament Europeu, una cimera per tractar la viabilitat d’un sistema econòmic basat en el creixement tal i com el que tenim ara mateix.
Amb un títol ben explícit, Beyond Growth (més enllà del creixement), els parlamentaris han debatut sobre alternatives a aquest model que fa temps que mostra evidències de la seua validesa en un futur cada vegada més proper. Això no ens hauria de sorprendre, ja el 1972 una part de la comunitat científica ens va advertir de la impossibilitat del creixement econòmic en un planeta finit. El conegut informe Meadows (The limits to growth) ja ens advertia d’aquest camí cap al desastre si no es prenien mesures concretes que, com podem imaginar, no es van prendre perquè apuntaven a la línia de flotació del sistema capitalista. La metodologia utilitzada en l’informe es basa en la teoria de sistemes i en aquest blog ja se n’ha parlat breument a la ressenya del llibre pòstum de Donnella Meadows, Pensar en sistemas.
Hi ha vida més enllà del PIB
Una de les qüestions que s’ha dut a debat és la inclusió de més indicadors de benestar i, per tant, de creixement, que no únicament el PIB (GDP en anglès). Una altra de més conservadora és modificar els paràmetres de càlcul d’aquest PIB, però en tot cas segueix prenent-lo com a indicador bàsic de benestar i de progrès.
En contraposició hi ha la FIB, la felicitat interna bruta (GNH en anglès), que mesura el grau de felicitat d’un estat. Aquest indicador va ser introduït el 1972 per Bhutan i, tot i ser controvertit per la seua subjectivitat, és utilitzat ens molts àmbits com a indicador de benestar.
Les alternatives
Amb tot, en un informe previ que sota el nom de From growth to ‘beyond growth’: concepts and challenges (del creixement a ‘més enllà del creixement’: conceptes i reptes) s’introdueixen alternatives al model econòmic de creixement:
- Creixement verd o inclusiu: Model que perpetua la idea de creixement però amb la il·lusió que aquest pot ser ‘verd’, és a dir, sostenible i sense comprometre els límits del planeta. En aquest escenari s’hi inclouen les propostes de descarbonització, electrificació i la idea que podem aconseguir créixer amb sintonia amb els ecosistemes, el clima i, en definitiva, el planeta. Aquest model encaixa amb el que es coneix com Green New Deal i que és on ens duu l’agenda 2030 i els ODS.
- Post-creixement: Aquest model posa el focus en no tenir el PIB com a únic indicador de progrés i centrar les economies en aspectes que milloren la qualitat de vida. No abandona del tot el creixement com a model econòmic, però convida els estats a no tenir-ho com a objectiu únic de les seues polítiques.
- Decreixement: En el sentit contrari a la primera alternativa es troba aquest model que fa una aposta clara per frenar les economies de manera que s’ature el creixement i que, com el seu nom indica, ens duga a una situació de decreixement. Aquesta opció es veu com a necessària per evitar creuar una sèrie de límits biofísics que, de traspassar-los, les seues conseqüències poden ser nefastes per a la supervivència de l’espècie humana.
Prosperitat sostenible
Alguna cosa es mou al cor d’Europa quan ja es parla en termes de ‘prosperitat sostenible’ en comptes de ‘desenvolupament sostenible’. Aquest canvi de substantiu és molt significatiu perquè sovint s’associa el desenvolupament a aspectes més tecnològics que ens porten progrés, innovació i creixement econòmic en definitiva, mentre que la prosperitat pot ser entesa com quelcom més ampli on hi poden tenir cabuda aspectes més humanístics, de caire més de relacions socials, menys mercantilitzable, si se’m permet el terme.
I és significatiu perquè en ple 2023, a 7 anys vist dels objectius de l’agenda 2030, ja s’està canviant el discurs i pareix que acabarem parlant dels OPS (objectius de prosperitat sostenible) en comptes dels ODS. Falta saber si aquest canvi és mogut per les evidències climàtiques, energètiques i de manca de recursos materials que mostren la inviabilitat del creixement o perquè hi ha més consciència ciutadana d’aquestes evidències i cal buscar nous termes per mantenir el BAU (business as usual).
El temps dirà. En tot cas, és molt cridaner el silenci clamorós que han tingut els mitjans de comunicació al voltant d’aquesta cimera i es fa evident que les reflexions a què ens convida són molt incòmodes per al ‘mercat’.