Hi ha llibres que et desperten l’interès per algun tema, d’altres t’entretenen, n’hi ha que t’amplien coneixements que ja tenies i després estan aquells que et marquen perquè et descobreixen quelcom que et marca. Aquest és el cas de Calibán y la bruja, el llibre de Silvia Federici que s’ha convertit en un referent per a molta gent tant en l’àmbit del feminisme com de la lluita contra el capitalisme.
Pot sorprendre la connexió entre aquests dos temes, però després de llegir Federici te n’adones que estan profundament lligats.
L’edat mitjana
A escola i a l’institut sempre m’havien explicat l’Edat Mitjana com un període fosc, turbulent, ple de misèria, fam i malalties del qual ens va salvar el Renaixement. Un renaixement que sempre ens mostraven de la mà de l’art i la cultura, de la recuperació d’aquells valors clàssics i que va ser fruit d’un comerç fructífer i del començament d’allò que més tard acabaríem per anomenar globalització. L’intercanvi de mercaderies d’ací i d’allà, l’arribada de béns d’Orient, d’Amèrica i d’Àfrica va suposar un enriquiment del continent europeu que acabà per donar forma al que ara identifiquem com a Occident, com a primer món.
Poc se’ns explicava que tot això va ser fruit d’una colonització desenfrenada i amb molt crueltat envers els pobles i territoris colonitzats. Tampoc se’ns explicava que a Europa hi va haver un procés de substitució de la gestió comunal dels béns i dels territoris per un nou concepte: la propietat. Una transformació que va posar els fonaments del que cinc segles després seria el denominador comú de les dinàmiques socials: l’individualisme per davant de la comunitat.
La divisió del treball
Aquesta transformació del camp, dels espais rurals, cap a la propietat va fer que molta gent no pogués viure del que produïen les seues terres perquè o bé depenien de qui els comprava la producció o potser aquesta havia patit alguna maltempsada. Abans, quan l’espai era comunitari, el territori era més resilient a aquestes situacions perquè la gent cooperava. Ara, competia. El resultat va ser un empobriment molt fort de les comunitats rurals que en molts casos es van veure forçades a emigrar cap unes ciutats que demanaven mà d’obra per a una industrialització que tot just començava.
Aquesta mà d’obra acceptava condicions terribles que podrien ser considerades esclavatge si no fos perquè el treball era remunerat, de forma miserable, però remunerat. Així va començar la primera acumulació de capital que va donar peu al capitalisme d’avui dia.
Quan a escola ens explicaven la revolució industrial ens parlaven de la divisió del treball, de com la mà d’obra es va especialitzar i cadascú s’ocupava d’un afer concret del procés industrial. El que mai em van explicar és el que Federici descriu magistralment al seu llibre, que la primera divisió del treball va ser arraconar les dones a casa perquè es dedicaren exclusivament a tenir fills i criar-los. A produir la mà d’obra que necessitava la industrialització.
Les bruixes
Com és lògic, les dones s’hi van resistir. Durant segles havien mantingut un estatus diferent, cosa que tampoc ens havien explicat a escola, i ara se les volia recloure a casa. I tot amb la connivència de l’Església. El poder eclesiàstic va ser clau i va trobar en la figura del dimoni i la bruixeria l’argument perfecte per encetar una autèntica croada contra les dones que s’hi revelaven. Malauradament van perdre la batalla contra els tribunals de la Inquisició i van haver de passar gairebé cinc segles perquè pogueren recuperar drets que havien tingut.
Un llibre necessari i imprescindible
És ací on el llibre de Federici resulta més impactant. En com descriu tot aquest procés de sorgiment del capitalisme, ocàs de la dona i aflorament de la persecució d’aquelles dones que s’hi van resistir. Es tracta sense cap mena de dubte d’una lectura imprescindible per rellegir aquest període de la història i poder entendre una mica millor els temps actuals. Saber d’on venim, com sempre, ens ajuda a entendre qui som i qui sap si preveure cap on anem.
He d’agrair a Carme Cruelles que me’l recomanara fa un parell d’anys. El vaig devorar i des d’aleshores allò que vaig descobrir ha tornat de forma recurrent als meus pensaments. Aquesta ressenya, la tenia pendent de fa temps.