Arribo a aquest llibre gràcies a la recomanació de Miquel Barceló, qui va venir a la presentació d’Educar per al col·lapse a l’Espai Vilaweb tot just fa un mes i amb qui vaig tenir la sort de conversar sobre el paper de les ciutats en el futur proper marcat per un canvi de paradigma energètic i de disponibilitat de recursos materials i alimentaris.
La recomanació no podia ser més adient i m’atreviria dir que és d’imprescindible lectura per a qualsevol persona que vulga tenir una visió general d’allò que realment mou el món. Vaclav Smil, l’autor, té l’habilitat de presentar-nos d’una forma molt didàctica i amb tot de dades referenciades les qüestions més bàsiques dels mecanismes que fan possible que la nostra civilització haja arribat al punt on som ara. I, de retruc, ens dona pistes de quina pot ser l’evolució de tot plegat.
A través de set capítols Smil ens condueix, en primer lloc, pels orígens de la nostra dependència dels combustibles fòssils, primer carbó i ara petroli, i com la disponibilitat d’energia ha marcat el ritme de creixement de les societats modernes. Els perills d’aquesta dependència es fan evidents i més tenint en compte la possibilitat real del seu esgotament.
Al segon capítol fa palesa l’estret lligam entre aliments i petroli i, amb tot un seguit d’exemples on relaciona el volum de petroli necessari per aconseguit un determinat producte a taula, ens fa evident la fragilitat del nostre sistema alimentari en què tant la producció, el processat i la distribució dels aliments depèn fortament del petroli o els seus derivats. Per acabar-ho d’adobar ens mostra l’altre taló d’Aquil·les del sistema: la dependència dels fertilitzants nitrogenats que van permetre en el seu moment la revolució verda. És particularment interessant l’anàlisi que fa d’un hipotètic món amb una població vegana.
Només amb aquests dos capítols els docents de ciències trobarem material suficient per proposar activitats i debats ben sucosos a l’aula. Les relacions volum de petroli/kg aliment poden ser molt útils per treballar factors de conversió, per exemple, amb els que qüestionar l’impacte sobre el medi ambient d’una dieta o d’una altra. De la mateixa manera, el tercer capítol, és molt útil per dur-lo a l’aula i fer veure l’alumnat quins són els pilars sobre els que se sosté la nostra civilització (l’amoníac, els plàstics, l’acer i el ciment) sobretot perquè no hi apareix res vinculat a l’era digital.
Al professorat de ciències socials els pot resultar molt interessant el quart capítol destinat a entendre els orígens de la globalització, què l’ha fet possible i les repercussions que té, no només en el present, sinó també a mitjà i llarg termini. Una delícia és treballar el concepte de probabilitat a partir del cinquè capítol dedicat als riscos. Què és realment un risc? Quins hàbits posen en risc la nostra vida? Smil hi reflexiona a partir de multitud de dades i ens arrossega irremeiablement amb les seues reflexions a cada pàgina. Una nova oportunitat per obrir debats a l’aula.
El llibre acaba amb dos capítols dedicats a la biosfera el primer i a les posicions apocalíptiques o la tecnolatria el segon. A propòsit de la biosfera posa l’atenció, a banda dels gasos d’efecte hivernacle, en l’oxigen i l’aigua. Ací també trobarem material potent per treballar a l’aula amb l’alumnat com ara encetar un debat a partir de la pregunta: realment podríem viure a Mart?
Tanca el llibre amb tota una sèrie de reflexions sobre els missatges apocalíptics que periòdicament apareixen sobre el futur proper del nostre planeta a l’hora que desmunta els postulats dels més optimistes que ho fien tot al desenvolupament tecnològic. Sense cap revelació però fent-nos posar els peus a terra, Smil aconsegueix al llarg de tot el llibre i especialment en aquest darrer capítol que prenguem consciència de la complexitat del món en què vivim i de la dependència que tenim de certs productes, cosa que no fa més que afegir complexitat als canvis que eventualment poden esdevindre.