Ahir llegia l’entrevista que el digital Valencia Plaza li feia al Vicepresident Primer de la Generalitat Valenciana i Conseller de Cultura i Esport, Vicente Barrera, i automàticament em va venir al cap el text d’Umberto Eco Contra el feixisme.
El text és una transcripció d’una conferència que, sota el títol El feixisme etern, Umberto Eco va pronunciar en un congrés organitzat pel departament de filologia italiana i francesa de la Universitat de Colúmbia (Nova York, EUA) el 25 d’abril de 1995. La data no era casual, es commemorava la insurrecció general del nord d’Itàlia contra el nazisme i amb ella l’alliberament d’Europa. Al seu discurs, Eco analitza catorze claus que identifiquen els discursos feixistes tot i que aparentment puguen no semblar-ho. La tercera d’aquestes claus és el culte al tradicionalisme i l’animadversió a tot el que faça tuf de cultura o intel·lectualitat perquè totes dues s’atribueixen al pensament crític i, de retruc, a actituds crítiques amb l’statu quo.
Eco rescata la famosa frase atribuïda a Goebbels “quan sento la paraula cultura, busco la pistola” o expressions del tipus “mora la intel·ligència!“. El que denuncia, en definitiva, és aquesta associació cultura-amenaça que impregna la ideologia feixista i que tan bé retrata el Conseller Barrera a la seua entrevista.
La cultura blanca
Barrera defineix la cultura blanca com aquella lliure d’ideologia, com si això fos possible. S’hi refereix en termes ben explícits, “Queremos apostar por una política blanca“, i sense cap tipus de vergonya, reconeixent que faran un tipus concret de política que ve a anomenar “blanca”. No és això ideologia? Tenir una política ben definida, no és una qüestió ideològica? És clar que ho és! Aquest Consell ha vingut a aplicar unes polítiques molt concretes i impregnades en una ideologia ben reconeixible i que tan bé ens va ensenyar a identificar Umberto Eco.
Les preguntes immediates que em venen al cap són: Com pensen identificar el color de les manifestacions culturals? Quin òrgan serà l’encarregat d’etiquetar com a blanques les expressions culturals que es programen?
Se n’adonen que, implícitament, estan posant les bases de tot un procés censor (podríem dir-li inquisitorial) i que atempten directament contra la llibertat d’expressió? Potser va sent hora que algú els comence a parar els peus als tribunals perquè aquests plantejaments són un atac directe a la legislació vigent i a eixa Constitució que tant invoquen.