Fa uns mesos llegia una piulada de l’autor, Andreu Escrivà, on deia que estava escrivint un llibre per a fer amics. Es tractava d’una piulada amb un fort component irònic en relació a les amistats futures, però em va fer estar ben alerta durant uns mesos tot esperant l’anunci de la publicació. Finalment, el mes de gener apareixia el títol Contra la sostenibilidad i publicat en castellà per l’editorial Arpa. Com que tinc incontinència digital a l’hora de comprar llibres i, aquest en concret, l’estava esperant, als pocs dies el tenia a casa. Cal dir que no devien passar ni quinze dies que apareixia l’edició en català gràcies a Sembra Llibres. Total, que tal i com ja em va passar amb I ara jo què faig? tinc les dues edicions de tots dos llibres. És el que té la militància de la lectura en català.
El títol és prou explícit i és tota una declaració d’intencions de l’autor. Amb ell busca la provocació del lector perquè, si heu llegit més coses seues o li heu seguit la trajectòria com a divulgador científic i en particular, climàtic (pesat climàtic, com ell es defineix), convindreu amb mi que no és habitual sentir algú que es dedica això parlant en contra de la sostenibilitat. Amb tot, cada vegada és més compartida la idea que proposa Escrivà a l’assaig.
Es tracta d’un llibre que convida constantment el lector a aturar-se i reflexionar sobre tota una sèrie de premisses climàtiques que hem assumit i que, en molts casos, o bé no serveixen en absolut per mitigar el canvi climàtic o bé no ens serviran per adaptar-nos-hi. Tant unes com les altres no són més que estratègies per desviar l’atenció d’allò realment important, ens obliguen a centrar-nos en els efectes sense arribar mai a analitzar quina és la causa. I això és, sense cap mena de dubte, una maniobra de distracció climàtica que no ens podem permetre i és molt d’agrair que algú com Andreu Escrivà, amb la capacitat divulgativa reconeguda que té, pose el dit a la nafra i ens faça mirar la lluna en comptes del dit.
El terme sostenibilitat s’ha convertit amb el pas dels anys amb una etiqueta de màrqueting per tal de tranquil·litzar consciències i fer-nos creure que allò que fem, si és “sostenible”, està permès des del punt de vista climàtic , per tant, tenim llicència per seguir fent-ho. A partir de breus capítols (tots començats amb la preposició contra…) Escrivà desgrana tota una sèrie de contradiccions que ens haurien de fer replantejar moltes aspectes del nostre dia a dia que no fan més que emmascarar conductes basades en el creixement econòmic (desenvolupament sostenible, en diuen…) quan cada dia ens arriben desenes d’evidències que el planeta no és capaç de mantenir-lo.
No desvetllaré cap punt en concret, però em permetreu fer un petit spoiler amb una qüestió amb la que obre el text: si ens fan definir què és sostenible ens resultarà molt complex, però la cosa canvia si el què hem de definir és allò insostenible. Una reflexió fantàstica per començar un debat a l’aula o a un club de lectura per tot seguit endinsar-se en la lectura del llibre.