Joan Buades fa en aquest breu assaig una pregunta més que pertinent: Per a què eduquem?
Una pregunta que mira de respondre tot fent una retrat de la situació actual de l’educació i posant el focus especialment en el moment històric que vivim en què el capitalisme està en crisi i les conseqüències del mateix se’ns presenten en forma de múltiples crisis (climàtica, demogràfica, social…). Cal remarcar el moment en què Buades publica l’assaig, 2019, perquè els símptomes més evidents d’alguns dels indicadors a què fa referència no ocupaven titulars tal i com ho fan ara. Un text escrit abans de la pandèmia de Covid-19, abans de la LOMLOE i abans de l’aterratge de la digitalització desacomplexada a les aules que estem patint ara mateix.
S’hi introdueix el concepte d’educació a demanda, al servei del mercat, de les grans multinacionals. Una idea que s’ajusta al que Shoshana Zuboff defineix com divisió de l’aprenentatge. En definitiva, posar els sistemes educatius al servei del neoliberalisme i tot acompanyat d’aquella màxima que va popularitzar Margaret Thatcher: There is no alternative!
Em dol no haver conegut el llibre abans, l’he llegit gairebé 4 anys després de la seua publicació! Però al mateix temps he pogut comprovar la solidesa dels arguments exposats per Buades perquè són plenament vàlids avui. És més, diria que les polítiques dutes a terme durant aquests anys no fan més que, malauradament, reforçar el seu plantejament.
Un llibre breu i contundent, de lectura ràpida però no per això superficial sinó tot el contrari, que hauria de ser de lectura obligatòria per a tothom que ens dediquem a la docència.