Una de les històries que em té fascinat des de fa temps és l’expedició francesa que a finals del segle XVIII i principis del XIX va recórrer un tros del meridià de París entre Dunkerke i Barcelona per tal de determinar el patró universal de mesura de distàncies: el metre.
Aquella expedició tenia com a objectiu mesurar un arc d’aquest meridià (el comprés entre aquestes dues ciutats) per després calcular la distància d’un quadrant del meridià. És a dir, la distància entre el pol nord i la línia de l’equador (paral·lel 0º). Un cop determinada, aquesta distància s’havia de dividir en 10 milions de parts i, el segment resultant, vindria a establir-se com a patró universal de distància. Un patró extret a partir d’una mesura comuna a tot el món: un meridià del planeta.
El cas és que l’expedició, un cop arribada a Barcelona, va comprovar que podria millorar-se la mesura si s’allargava l’arc de meridià estudiat fins a les illes Balears. Per fer-ho (utilitzant un sistema matemàtic de triangulació geodèsica) es va programar una extensió de l’expedició al llarg de les muntanyes de la costa catalana i valenciana per, des del Desert de les Palmes a la Plana Alta i el Montgó a la Marina Alta, contactar visualment i matemàtica amb les illes. En aquesta part de l’estudi hi va tenir un paper la Mola d’Ares, que va actuar com a vèrtex de triangulació, i que fou el motiu del meu interès en l’expedició.
El llibre de Pierre Bayart, qui ha dedicat molt de temps s estudiar la figura i el paper dels protagonistes d’aquella expedició, es centra en la darrera part d’aquesta. Narra les peripècies per fer la mesura dels triangles sobre el mediterrani, entre la costa valenciana i les Pitiüses primer i entre aquestes i l’illa de Mallorca després. Ens ofereix una narració molt ben contextualitzada en el moment històric i que ens permet fer un retrat de la societat eivissenca i formenterenca de l’època.
Si us agrada la ciència i la història, ací trobareu un text que vincula totes dues disciplines de forma amena i on, a més, hi reconeixereu paisatges i terres ben familiars i properes.