Diu el diccionari de l’IEC, en la seua tercera accepció, que un esclat és una expansió brusca i espontània de la roca en una mina, pou, túnel, pedrera, etc., a causa de les tensions de descompressió. Dins d’aquest etcètera s’ha d’afegir la produïda per l’acció calculada de les mans expertes d’aquella persona que talla pedra com, en temps antics, feien diferents espècies del gènere homo.
Aquest cap de setmana del 5 i 6 d’agost, a Cinctorres (Els Ports), hem tingut uns esclats que si bé venien originats per aquells que Miquel Guardiola Fígols provocava al seu taller del Mur de Dalt, es van convertir en un esclat d’emoció i de germanor compartida durant totes dues jornades.
Miquel havia deixat sembrades moltes llavors al llarg de la seua trajectòria, molts esclats si m’ho permeteu, que aquest cap de setmana es van reunir per retre-li un petit gran homenatge materialitzant un dels seus darrers projectes: unes jornades de divulgació del patrimoni, del territori i el seu paisatge a la seua comarca, als Ports.
Uns esclats que vinguts des de diferents llocs es van reunir al voltant del nucli que els havia creat que no és cap altre que la figura del propi Miquel. Esclats que en ocasions no es coneixien però que es reconeixien de seguida perquè tenien aquell nexe comú: haver compartit quelcom amb Miquel. És probable que hauria defugit cap tipus d’homenatge, però crec que estaria ben content de veure que els seus esclats es retrobaven per compartir ciència, amistat i projectes de futur al voltant de la seua passió: explicar el territori i el seu procés d’humanització lligat al paisatge.
Ha estat un cap de setmana molt intens en el que tots hem descobert alguna faceta de Miquel que no coneixíem i que no ha fet més que engrandir el seu record i la nostra admiració envers les seus mans, la seua intel·ligència i el seu cor. Però no només això, les jornades han aconseguit l’objectiu per al qual van ser ideades ara fa un any amb la seua participació. Un objectiu que no és cap altre que divulgar, donar a conèixer, obrir mirades, generar inquietuds, qui sap si passions i sobretot ganes de continuar aprenent més sobre el nostre paisatge. Quan més sabem, quan millor el coneixem, més el valorem, més l’estimem i amb millors condicions estarem de respectar-lo i protegir-lo.
Hem tancat unes jornades amb un nivell extraordinari pel que fa a les comunicacions i la participació i representa tot un repte continuar, però hem carregat les piles de tal manera que el repte esdevé tot un plaer.