Fa pocs dies llegia a VilaWeb una entrevista al professor de secundària i escriptor Damià Bardera. El títol de l’entrevista (El sistema educatiu és una mentida i ja no tinc ganes de ser-ne còmplice), per a algú que no esitga dins el sistema educatiu, podria fer pensar que era un esquer per a aconseguir visites, però jo hi vaig trobar una frase que els darrers anys he repetit centenars de vegades. Només amb un petit canvi, en comptes de mentida jo faig servir estafa.
L’entrevista és colpidora, directa, crua, amb afirmacions punyents i doloroses per a qualsevol que estime la feina de professor. Mentre la llegia m’anava entristint i desitjava que allò no fos més que una hipèrbole d’un retrat, el de l’educació, allunyat de la realitat per necessitats del guió. Però no, la tristor venia de comprovar que tot el que Bardera anava explicant ho havia viscut en directe. L’entrevista fa una descripció de la crua realitat que hi ha ara mateix al sistema educatiu.
L’entrevista venia a compte de la publicació del darrer llibre de Bardera, Incompetències bàsiques, i només acabar de llegir-la el vaig encomanar. Es tracta d’un llibre que podria considerar-se un recull de microrelats que descriuen amb cruesa, honestat i valentia (hi descriu casos concrets que en el seu entorn han de ser perfectament identificables) el que esta succeint a les aules de secundària. La infantilització de l’educació, la defenestració del coneixement en favor de les emocions, l’estafa de la promoció de curs sense haver assolit unes competències (per fer servir el llenguatge del moment) mínimes que permeten certificar el nivell corresponent, el cofoïsme en què s’ha instal·lat l’administració i part dels claustres per fer veure que tot va bé, la manca de cultura general ja no de l’alumnat sinó també del professorat (fa feredat!), sobretot d’aquell que ha arribat a la professió de rebot… la llista és esgotadora.
El pròleg, a càrrec de Xavier Díaz, pot semblar inusualment llarg en relació al text de Barbera, però és d’una riquesa que no fa més que enriquir el conjunt del llibre.
Incompetències bàsiques és el llibre que voldria no haver llegit mai o, en tot cas, que fora dins l’àmbit de la ficció. Malauradament no fa més que descriure una realitat que qualsevol docent que porte uns quants anys treballant a les aules de secundària serà capaç de reconèixer i posar-hi noms i cognoms a molts dels episodis que s’hi mostren.
Tina Vallès ha fet una columna inspirada en el llibre que podeu trobar ací.