Aquestes setmanes s’està provant a València ciutat la setmana de 4 dies. Aprofitant la casuística del calendari, l’Ajuntament de València va decidir fer festiu dilluns 24 d’abril de manera que es podien concatenar 4 setmanes amb els dilluns festius (dilluns de Pasqua, dilluns de Sant Vicent, el 24 d’abril festiu ad hoc i dilluns 1 de maig). Es vol utilitzar l’experiment per avaluar la possibilitat de reduir la setmana laboral de 5 a 4 dies.
Així, aquests dies estem sentint molts arguments en favor d’aquesta reducció a 4 dies de la setmana laboral a partir de la justificació que la productivitat no baixa, sinó que es manté i, per contra, la qualitat de vida dels treballadors millora.
I a l’escola?
Com a docent, la pregunta m’assalta d’immediat. També hi ha previst, en l’eventual cas que la mesura vagi endavant, que a l’escola la setmana lectiva quede reduïda a 4 dies? Perquè les incògnites que s’obren són moltes i, sincerament, no hi sé trobar massa respostes.
Reduir a 4 dies la setmana lectiva vol dir reduir en un 20% l’horari lectiu de l’alumnat. Això implica reduir un 20% la seua formació acadèmica i la pregunta que se’n deriva és evident: quins sabers (en el llenguatge actualitzat a la LOMLOE) seran reduïts? Quan no eliminats directament, clar. O potser també ens vendran la moto que malgrat la reducció no es veurà afectat l’aprenentatge? Que tot i reduir les jornades lectives els xiquets acabaran aprenent el mateix i que seran igualment competents?
Jo diria que no i, a més, les possibles respostes em resulten si més no inquietants.
Allarguem el curs?
Una solució podria passar per reduir els períodes vacacionals i allargar el curs. Així, si tenim en compte que un curs té al voltant de 36 setmanes lectives, reduir un dia voldria dir que perdem 36 dies lectius (he obviat amb el càlcul a l’engròs els eventuals ponts i festius). I aquests 36 dies, repartits en setmanes de 4 dies, equivaldrien a 9 setmanes més de curs. Posats a elucubrar, aquestes 9 setmanes podrien ser: 1 a Nadal, 1 al juny, 4 al juliol i 1 al setembre. Tot i això me’n falten dues… Posem per cas que es donen per perdudes.
Només és una especulació, però de ben segur que seria molt ben rebuda per les famílies. Això de donar resposta a la conciliació familiar en els períodes de vacances escolar sempre ha estat un problema de difícil solució i la idea d’allargar el curs és recurrent. Vés que ara no tinguen la coartada perfecta.
Augmentem la jornada escolar?
Una altra opció podria ser augmentar les hores lectives dels 4 dies que s’hi va a l’escola. Aquesta solució seria una mica tramposa (garramosa diríem a casa) si tenim en compte que l’objectiu de la mesura no és fer les 40 hores setmanals en 4 dies, sinó reduir la jornada setmanal dels adults a 32 hores. Així que seria molt injust fer amb els infants allò que no volem fer els adults.
Si Mahoma no va a la muntanya…
Una tercera opció i la que veig més plausible (tot i que no descartaria la primera) és deixar en mans de les famílies la llacuna de formació creada. En poques paraules: s’obre un nínxol de negoci immens per a acadèmies, esplais, centres de formació… Allò que fins ara ens proveïa l’administració pública passarà a dependre de la butxaca de cadascú.
Que ara fan menys hores d’anglès? Doncs no passa res, apuntem la xiqueta a una acadèmia. Que fan menys matemàtiques? Li posem un repàs on ampliar “sabers”. Que no fan tal o qual matèria? Doncs ja trobarem on podem suplir aquesta mancança… Això sí, sempre i quan la cartera ens ho permeta.
Aquest és un dels perills més grans que hi veig en la mesura, que de forma implícita hi haja una privatització d’una part de la formació a la que fins ara hi accedim des dels serveis públics. Si fora així, la mesura seria una font de grans desigualtats socials i tindria un efecte profundament segregador.
Haurem d’estar al cas i seguir de ben a prop com pensen aplicar aquesta reducció de la setmana laboral a l’àmbit escolar. La qüestió té molt de suc.