Martí Domínguez (Proa, 2022)
Martí Domínguez ens presenta una distopia ambientada en un futur no gaire llunyà en què l’homo sapiens com a tal ha quedat relegat per una nova espècie d’homo que prescindeix de la gestació intrauterina i es reprodueix a partir d’un procés d’acurada selecció genètica.
A través de l’inesperat embaràs uterí de Zoe, la protagonista, l’autor presenta tota una sèrie d’interrogants bioètics i de qüestions sovint incòmodes d’abordar, fins i tot provocatives, però que són una magnífica oportunitat per a parlar de qüestions com la manipulació genètica, l’eugenèsia, l’evolució de les espècies o la pròpia condició humana.
Amb un ritme trepidant en ocasions i amb una prosa farcida de referències científiques i bibliogràfiques, Domínguez ens regala un text que té tots els ingredients per a formar part de les recomanacions literàries a secundària per la gran quantitat de temes que, directament o indirecta, toca i que sense cap mena de dubte donen molt de joc per a un debat o una tertúlia dialògica a l’aula.