La geografia és una disciplina que, des de ben menudet, m’ha encisat. No era l’única, lògicament, i això va fer que em decantara per les ciències experimentals, però l’altra ha quedat com una espècie d’entreteniment que encara perdura. Una de les coses que més m’agrada és descobrir quins són els cims que es veuen des de qualsevol lloc i, en eixe sentit, el meu observatori predilecte és la Mola d’Ares. Serà perquè em queda ben prop de casa. I m’agrada perquè des d’allà pots veure tota una sèrie d’indrets que van de del Pirineu aragonès fins a les serres de la Marina, de nord a sud, i fins a les illes de Mallorca i Eivissa a l’est. A ponent les serres aragoneses del Maestrazgo i Gúdar acaparen l’horitzó.
El cas és que l’avistament de Mallorca se’m resistia malgrat fa uns quants anys vaig tenir la sensació de veure els cims més alts de la Serra de Tramuntana. Més tard vaig comprovar que la seua visió era factible gràcies a l’app Peak Finder i, des d’aleshores, he pujat a la Mola cada vegada que les condicions semblaven favorables, però sense massa èxit.
Ara bé, la persistència té premi i l’albada del dia de Nadal de 2022 les condicions semblaven òptimes. Nuvolositat absent i una forta inversió tèrmica que retenia la poca humitat a les capes més baixes de l’atmosfera. Matinar va pagar la pena i després de molts anys esperant-ho, finalment l’illa de Mallorca es va deixar veure sobre l’horitzó de la Mediterrània.
L’òptica de la meua càmera és limitada i la definició no és la millor, però suficient com per distingir clarament Massanella (1364 m) i el Puig Major (1436 m) a l’esquerra de la imatge (a 259 km) i el Galatzó (1026 m) i la mola d’Esclop (927 m) a la dreta (a 241 km). Al mig sembla intuir-se el Teixot (1065 m).
Per la seua banda Eivissa era de difícil confirmació perquè el perfil es veia com el Teixot a la imatge anterior. Sense una òptica més potent és aventurat dir que es veia, així que no adjunto cap imatge.
Bon dia Jordi , enhorabona per la imatge , les matinades van juntes en les imatges com la teua , gens facil de vore la Serra Tramontana de Mallorca un dia qüalsevol , ara be , el que la busque la trove .
Jo la vaig conseguir l,any 2013 desde l,Ermita de Sant Joan Nepomucé a La Serratella , mes tart desde el Tossal de Saragossa al terme de La Serra , Turmell a Xert…etc i la veritat per moltes vegades que hai fet la foto , no me canso mai de vore la Serra Tramontana…..Benvingut al club….
Hola, Miguel
Les vistes de Sant Joan Nepomucé crec que deuen ser de les més impressionants de tot el Maestrat, està a un lloc estratègic. Pel que fa a Mallorca, sabia que es veia des dels llocs que dius, així que també s’havia de veure des de la Mola, però faltava la prova gràfica.
Moltes gràcies pel comentari
Enhorabona Jordi; m’ha agrada la lectura i les imatges així com la consciència del fruit de la teva il.lusió i perseverància envers aquest propòsit.
A mi em va passar el mateix la primera vegada que vaig voler veure l’illa i la segueixo tenint!! tot i tenir ja en el meu haver centenars d’albiraments observats i retratats al llarg d’aquests anys.
Aquesta setmana ha estat realment fenomenal en quan a quantitat i qualitat de dies seguits de transparència atmosfèrica. En total l’illa s’ha manifestat en -com a mínim des de Bcn- en 6 dies consecutius des de dimecres passat i dedicat com estic, no mel’s he volgut perdre cap.
Pero bé, més que parlar de les meves observacions (si de cas et paso uns enllaços: https://www.facebook.com/horitzonsllunyans/posts/pfbid0MR8TtVbN7ipboEEzzoaZYgQ1DduWbgQT57hdXpF4Hjfbsn7azaLcLvqdhNubyQ6Kl
**** Tweeter: @finestresdaire el que volia comentar-te també és que curiosament ahir, un colega va retratar també Mallorca des de una zona no molt distant d’on la vas copsar tu; va ser des de Cantavieja, a la part d’Aragó. L’autor: Juanjo Díaz.
Personalment jo també vaig retratar el Puig Major fa uns anys des del mateix lloc, ja que vaig pretendre -i aconseguir- retratar-la des de l’Aragó al no haver constància que previament s’hagués retratat.
Salutacions.
Hola, Marc
Interessantíssim blog el teu! He xalat molt navegant entre entrades, fotos i albiraments. Quina feinada!
Pel que dius de l’albirament de Mallorca des de Cantavella (Des del Tamborero o des de Tarayuela) ho tenia clar, són cims de més de 1700 m i s’ha de veure per força. De fet, hi ha una fotografia del Gra de Fajol des d’allà. Ara no sé on la vaig veure, però si la trobo te la passo. Possiblement ja la coneixes, però.
Moltes gràcies pel teu comentari.
Espestacular foto.
La linea negra primera es la peninsula? en muntanyes de Castello?
Hola, José Carlos.
Efectivament, la primera franja negra és el perfil de l’horitzó de les muntanyes entre la Mola i la línia de mar.
Gràcies pel comentari.