Antonio Turiel (Alfabeto, 2020)
Assaig breu però extremadament clar, contundent i, perquè no dir-ho, inquietant. Turiel fa ans que, a banda de la seua tasca de científic del CSIC a l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona, es dedica a la divulgació de tot allò relacionat amb l’energia i concretament amb l’esgotament de la font per excel·lència d’energia primària el darrer segle: els combustibles fòssils i en especial el petroli. Al seu blog (The Oil Crash) trobareu tot d’entrades al voltant de l’energia, el peak oil i les seues eventuals alternatives. SI no el coneixeu, la lectura de Petrocalipsis gairebé és preceptiva per, posteriorment, atacar el blog.
En aquest text, Turiel presenta, a partir d’una sèrie de capítols breus, diferents aspectes al voltant de la crisi energètica produïda per l’esgotament del petroli. Comença argumentant perquè no les diferents fonts alternatives de combustibles fòssils no són viables i continua assenyalant les limitacions de la transició energètica cap a una electrificació massiva basada en les renovables. De retruc aflora l’altre gran problema associat a la crisi energètica: la crisi de recursos materials. Aquesta sovint passa desapercebuda i no ocupa tants titulars, però la seua gravetat i les seues evidències estan al nivell de la crisi energètica o climàtica.
La lectura de Petrocalipsis et nodreix d’un argumentari potent i rigorós per a debatre sobre totes aquestes qüestions i és especialment recomanable per a proposar-lo com a lectura a l’aula de secundària (3r o 4t d’ESO).