El títol d’aquest assaig, així com la fotografia triada per a la portada, no poden ser més clars sobre el contingut que s’hi troba: un llibre sobre la ruralitat, escrit des de la ruralitat. Un llibre farcit de reflexions plenes d’autenticitat pel punt de vista de qui les fa i tremendament oportunes pel moment en què les fa.
Comparteixo el contingut i els reflexions de l’autora, Vanesa Freixa, des de la primera a l’última pàgina. Encara no anava ni per la meitat de llibre que ja l’havia recomanat a amistats que sé que en gaudiran tant com ho he fet jo. Perquè en aquestes pàgines s’hi recull una ruralitat que fuig de romanticismes i imatges utòpiques i idíl·liques, que mostra la vida rural des de la cruesa, la senzillesa i la riquesa de viure a un altre ritme i sense deixar de banda l’encant de viure en un paisatge privilegiat.
Freixa ens mostra el camí que hauríem de prendre com a societat davant els canvis estructurals que estem patint: cal ruralitzar. I aclareix, molt encertadament, que això no vol dir que tothom haja de marxar a viure a un poble, sinó que cal pensar els espais habitables, començant pels urbans, des d’una òptica rural. Són els valors de la ruralitat els que l’autora va descrivint poc a poc però molt intensament i que convida a introduir en aquells àmbits on ara no trobem. Uns valors que fugen del creixement forassenyat, que aposten per una economia de petita escala, de proximitat i de temporada, que posen per davant de tot la vida i les relacions humanes, la cura dels que tenim més a prop i que, en poques paraules, fa una aposta clara pel decreixement.
He trobat tantes situacions reconeixibles al text, tantes emocions i vivències que em són tan properes! Que envejo la capacitat que ha tingut l’autora per descriure-les amb tanta claredat i intensitat. Quina enveja! I quin agraïment tan gran de veure-les immortalitzades sobre el paper, perquè en el fons, estic convençut que són compartides per molta de la gent que habitem la ruralitat.