Anit arribava la notícia del traspàs d’en Jordi Domènech, un mestre referent en la didàctica de les ciències i a qui no tenia la sort de conèixer personalment malgrat mantenir una relació indirecta via xarxes i amics comuns.
En mig d’una tempesta educativa cada vegada més polaritzada i on el debat seré sembla no tenir lloc, apareixia sempre la veu d’en Jordi i de l’equip EduWikiLab, amb el què col·laborava i en va se fundador, per aportar sempre quelcom en positiu i, sobretot, mestratge amb majúscules. Com a bon amant de la ciència el seu mestratge tenia dos puntals: el rigor i l’evidència. Construir a partir de la feina ben feta i d’evidències, defugint modes i interessos mercantilistes que amb tanta complicitat per part de l’administració estan introduint-se al món de l’educació.
Els docents de ciències perdem molt més que un company, perdem un excel·lent professor amb una generositat indescriptible que no dubtava en compartir tot el que sabia perquè creia, com a bon científic, en la democratització del coneixement i dels processos que ens hi permeten accedir-hi.
Has marxat massa prompte, company. Segurament mai hauríem tingut temps de retornar-te tot el que ens has donat, però ara, jo almenys, no he tingut temps ni tan sols d’agrair-t’ho en persona.
És curiós com podem arribar a sentir un buit quan sabem del traspàs d’algú a qui només hem conegut virtualment i a través dels seus llibres. Et trobarem molt a faltar, Jordi!
I, sobretot, gràcies per haver contribuït a fer-nos millors docents i en definitiva millors persones.
