Fa 4 anys que no feia cap publicació ací i ha arribat el dia de tornar a pujar a la falsa i en concret a aquest raconet. Moltes vegades he pensat que hi havia de pujar més a sovint i, certament, me’n penedeixo de no haver-ho fet. El racó de la falsa dóna (sí, sóc un nostàlgic dels diacrítics) aquell temps per reflexionar i pensar tranquil·lament que potser altres llocs no et deixen. Però bé, mai és tard. Aquest matí he tingut la sorpresa de rebre una notificació a Twitter que em demanava l’acceptació de les noves condicions de la xarxa per a poder fer-ne ús. De rebutjar-les el compte passaria a ser desactivat. Tots sabem que acceptem normes de les xarxes sense llegir-les (tret d’uns pocs) i ens aboquem a elles sense ser conscients de tot el que això implica.
Amb el temps he tingut la sort de poder accedir a unes quantes lectures que m’han fet entendre millor què implica l’acceptació d’aquestes normes d’ús i cada vegada em costa tenir la consciència més tranquil·la en fer-hi clic. Si hi ha una d’aquestes lectures que va marcar un punt d’inflexió va ser la de Shoshana Zuboff (La era del capitalismo de la vigilancia, Paidos 2019) i des d’aleshores he pres algunes decisions respecte les xarxes de les quals no em penedeixo gens. La primera va ser marxar de Facebook, Whatsapp i Instagram, de cop. La segona va ser tenir una mirada molt més crítica de les xarxes i avaluar fins a quin punt estava disposat a cedir-los les meues dades derivades del meu comportament a la xarxa. La darrera i he de dir que més dolorosa ha estat la d’abandonar Twitter.
Dic dolorosa perquè Twitter m’ha donat molt al llarg d’aquests 13 anys en què m’he mogut per la xarxa. Com deia al darrer fil abans de desactivar el compte, Twitter m’ha permès accedir a molta gent que m’ha ensenyat molt, de qui he après moltíssim i a qui estic molt agraït. Ha fet que accedir a certes persones haja estat molt fàcil i prova d’això és que la Fira del Llibre d’Ares del Maestrat ha pogut tenir escriptors/es i actuacions de primer nivell gràcies a això. Amb tot, i vista la generositat de la gent contactada, estic segur que també haurien acceptat la invitació contactant-hi per un altre canal. D’altra banda hi ha la possibilitat de mantenir el contacte amb molta gent amb qui he coincidit en un cert moment de la vida i que després hem pres camins diferents. Estic convençut que mantindrem el contacte, per ací, per exemple. Al racó de la falsa sempre sereu benvinguts/des.
Però hi ha qüestions que no puc acceptar sense càrrec de consciència. A l’aula sempre he mirat de transmetre uns valors que estan a les antípodes dels del senyor Musk i que amb tanta vehemència exhibeix i pretén que avalem amb el nostre consentiment. No amb el meu.
He fet una lectura d’ús condicions d’ús i m’he aturat en un paràgraf que us comparteixo literalment:
“By submitting, posting or displaying Content on or through the Services, you grant us a worldwide, non-exclusive, royalty-free license (with the right to sublicense) to use, copy, reproduce, process, adapt, modify, publish, transmit, display and distribute such Content in any and all media or distribution methods now known or later developed (for clarity, these rights include, for example, curating, transforming, and translating). This license authorizes us to make your Content available to the rest of the world and to let others do the same.“
Font: Your rights anf grant of rights in the content
Amb l’acceptació de les condicions d’ús consentim que Twitter puga curar (corregir), transformar i traduir el nostre contingut, cosa que obre les portes a la manipulació del mateix amb el nostre consentiment. Si aquesta és la manera de combatre les fake news, anem arreglats. Jo més aviat veig un Ministeri de la veritat orwellià que podrà modificar a disposició allò que vulga. I fins ací podíem arribar. Jo no en penso ser còmplice d’això, perquè malgrat potser mai les meus piulades es vegen afectades per aquesta normativa, amb el consentiment estic avalant aquesta manera de fer. I això és una línia roja per a mi i que no penso traspassar.
Així que, si voleu, a partir d’ara ens anirem veient per ací.