Conèixer la previsió de l’oratge sempre ha estat important als pobles a l’hora de preveure quan sembrar, plantar i, després i si plou quan toca, replegar la collita en condicions. Així, el costumari popular recull mil i una maneres de preveure el temps -refranys, dites, tretezenades…- que farà a curt o mitjà termini a partir de l’observació de fenòmens propers. Tot siga dit, la manca de sistemes de previsió fiables acabava donant peu a tots aquests altres que, suposadament basats en fets palpables, eren capaços de predir el futur meteorològicament parlant. Diguem que la necessitat de la informació es convertia en el seu màxim garant.
El cas és que no eren i són res més que exemples de pseudociència rural que, això sí, serveixen d’entreteniment i donen material per a les converses improvisades al carrer, al bar o, des de fa uns anys, a les xarxes.
Jo tinc una predilecció especial per les tretzenades perquè em premeten treballar el concepte de pseudociència a l’aula de manera pràctica. Així, des de fa ja molts anys, els deures de Nadal consisteixen en fer un seguiment de les tretzenades que, en tornar de vacances després de Reis, comentem i valorem a l’aula tots junts.
El mètode (pseudo)científic
Les tretzenades és un métode per a saber el temps que farà, en termes generals, cadascun dels mesos de l’any nou, de gener a desembre. Per fer-ho s’observa el temps que fa durant uns dies concrets entre Santa Llúcia (13 de desembre) i el dia de Reis (6 de gener). A cada dia li correspon un mes de l’any nou i a cada mes li’n corresponen dos de dies d’observació. El sistema és el següent:
Des de Santa Llúcia a la vespra de Nadal hi ha 12 dies exactes. El 13 de desembre correspon al mes de gener de l’any que entrarà i, dia a dia, de forma consecutiva s’arriba al 24 de desembre que correspon al mes de desembre.
El dia de Nadal, el 25 de desembre, les tretzenades descansen. Aquest dia no es correspon amb cap mes.
Des del dia de Nadalet, Sant Esteve, fins el dia de Reix torna ha haver-hi 12 dies més. El dia 26 de desembre correspon ara a desembre i, anant en sentit invers -a recules-, arribem al 6 de gener que torna a correspondre al mes de gener.
D’aquesta manera tenim l’observació de dos dies per a predir el temps que farà cadascun dels mesos de l’any entrant.
Què passarà el 2023?
Doncs ja ho veurem, com s’ha dit, aquest mètode no té ni cap ni peus i la seua validesa és nul·la. Ara bé, és distret i, si voleu provar de fer les vostres previsions deixo ací l’observació per a Cinctorres (Els Ports).
A la taula es recull l’observació de l’oratge cada dia, així com les temperatures màxima i mínima. En cas de registrar-se precipitació, la quantitat (mm) recollida.
S’ s’haguera de fer alguna valoració, hauríem de dir que 2023 serà un any amb temperatures per sobre de la mitjana en tots els mesos i sec. Esperem que no siga així.
Vols fer la teua predicció?
Si voleu fer la vostra previsió de les tretzenades ajustada a la vostra població podeu consultar les dades que la xarxa Avamet (per al País Valencià) o el Meteocat (per a Catalunya) posen a disposició pública. Seleccioneu l’observatori més proper a on viviu, feu-hi clic a sobre i consulteu les dades mensuals per a obtenir la informació dels dies clau.